QUE GUAPO ERA
Avui era un dia especial, me n’anava
de festa a Barcelona amb la meva amiga, Laia. Eren aproximadament les 8 del
vespre quan ens estàvem arreglant, i de sobte, va sonar el timbre. Eren els
amics de la Laia que ens venien a buscar. Jo no els coneixia. Així que la Laia
me’ls va presentar. Primer, em va presentar en Carlos, el seu millor amic,
seguit d’en Rubén, en Blai i l’Albert. Però, va ser llavors quan em va
presentar a en Guillem, un amic seu. Era un noi bastant més alt que jo i amb
molt bon cos. Tenia un gran somriure que li arribava d’orella a orella i uns
ulls preciosos. Portava el cabell molt natural i era d’un marró clar suau. Que
guapo era! A mesura que va anar passant la nit el vaig anar coneixent. I tot el
que tenia de guapo per fora també ho tenia per dins. Era molt extravertit i
molt sociable. Era molt simpàtic i li vaig agafar molta confiança. Era molt
graciós i agradable. En resum, un encant.
![]() |
| Imatge treta de la Wikipedia de Zac Efron. |

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada